MANIFEST 21-S


CATALÀ

PER LA UNITAT I LA SOLIDARITAT DE LA CLASSE TREBALLADORA D’ESPANYA

  • NO a la independència, NO a la secessió de Catalunya
  • NO a l’1-O, que no té garanties democràtiques

PELS INTERESSOS I REIVINDICACIONS DEL MÓN DEL TREBALL


Les persones signants d’aquest manifest fem una crida a la societat catalana des del món del treball de Catalunya davant la situació a què ens han portat el Govern d’Espanya i el Govern de Catalunya amb polítiques que s’alimenten mútuament i que han desplaçat de l’eix del debat social els problemes fonamentals de les condicions de treball i de vida, i de les formes de desenvolupament econòmic i social necessàries per garantir el progrés present i futur.

La independència de Catalunya debilitaria greument la cohesió i la força de la classe treballadora en un moment històric decisiu, amb els desafiaments de fons de com revertir i superar els brutals impactes de la crisi, de les reformes laborals, de la desigualtat social cada vegada més aguda, de l’hegemonia d’un capitalisme improductiu i especulatiu, de l’amenaça estructural sobre l’Estat del Benestar. Crearia una situació a Catalunya que podria comprometre la integració social actual, aconseguida al llarg de molts anys i de moltes lluites realitzades en conjunt i podria crear greus problemes a la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya.

De la mateixa manera comprometria el desafiament de culminar el projecte històric de la Unió Europea amb l’Europa Social, Solidària i Federal, d’enfrontar els formidables reptes dels processos en curs de robotització i digitalització amb garanties d’èxit per al Treball i la Cohesió Social. Debilitaria la lluita necessària per reconduir el debat i l’acció sindical i sociopolítica al terreny dels problemes reals i urgents per a milions de ciutadans i ciutadanes especialment colpejats per la crisi i per la gestió que n’han fet els sectors polítics i socials dominants: la desocupació, la precarietat i els salaris de pobresa, la corrupció i l’evasió fiscal, el deteriorament de serveis i béns socials imprescindibles com l’habitatge, l’educació, la sanitat, la dependència, la crisi alimentària i energètica, … Només si plantegem la resposta a aquesta problemàtica des dels interessos i reivindicacions de la classe treballadora podrem abordar de manera adequada el necessari projecte de futur espanyol de convivència.

Aquest pronunciament el fem profundament convençuts dels estrets lligams entre la classe treballadora de Catalunya i la del conjunt d’Espanya, lligams que resulten tant de la pròpia composició de la primera, amb migracions des del conjunt de l’Estat, com de la història comuna en la qual, per remetre’ns només a l’últim segle, hem lluitat junts en defensa de la República davant del cop feixista del 18 de juliol de 1936, per les llibertats contra la dictadura franquista, per la construcció de la democràcia i la dignitat del treball en fàbriques, tallers i oficines, en la indústria, els serveis i el camp.

La identitat de classe així construïda enfront de la política de la dreta espanyola aliada amb la dreta nacionalista catalana, ens possibilita i exigeix ​​fer front a projectes identitaris de divisió. Sabem, a més, perquè ho hem experimentat massa vegades, fins a quin punt la divisió ens debilita i presideix les nostres derrotes de classe.

Estem convençuts que cal sortir de l’actual confusió mitjançant un procediment amb plenes garanties democràtiques que superi l’actual bloqueig i permeti actualitzar el nostre ordenament jurídic i emprendre reformes estructurals, territorials i de distribució de competències que satisfacin les aspiracions i desitjos legítims de la ciutadania. I al mateix temps i així prosseguir junts les properes batalles per un projecte comú de progrés de tots els ciutadans espanyols, integrades en la més global per una Europa i un món sostenibles. És aquest un escenari en què la fragmentació d’Espanya només ens debilitaria. Considerem que és necessari un efectiu procés democràtic de participació també en la negociació de les conseqüències socials, polítiques i eventualment legislatives del seu resultat, evitant tota temptació d’unilateralitat. Una negociació en la qual considerem necessari que es tornin a expressar la unitat i la solidaritat de la classe treballadora del conjunt d’Espanya.

Sabem que hi ha diversitat d’idees sobre com intervenir en aquest procés democràtic: uns, defensant la consulta; altres per altres mitjans, també constitucionals. En tot cas, ara el més important és la unitat en aquesta diversitat al voltant del nostre comú rebuig de la independència i del 1-O.

Per tot això el nostre pronunciament per desbloquejar la crisi política provocada a Catalunya va acompanyat de la convicció que cal tornar a situar, en l’eix de l’acció social i política, propostes d’acció col·lectiva per acabar amb polítiques que emparen la corrupció a Catalunya i a tot Espanya, per a l’aprofundiment dels drets civils, per la dignitat del treball i, en primer lloc, perquè la sortida de la crisi sigui veritat per a tota la ciutadania. Per avançar en conquestes socials i democràtiques.

CASTELLANO

POR LA UNIDAD Y SOLIDARIDAD DE LA CLASE TRABAJADORA DE ESPAÑA

  • NO a la independencia, NO a la secesión de Catalunya
  • NO al 1-O, que carece de garantías democráticas

POR LOS INTERESES Y REIVINDICACIONES DEL MUNDO DEL TRABAJO


Las personas firmantes de este manifiesto hacemos un llamamiento a la sociedad catalana desde el mundo del trabajo de Catalunya ante la situación a la que nos han llevado el Gobierno de España y el Govern de Catalunya, con políticas que se alimentan mutuamente y que han desplazado del eje del debate social los problemas fundamentales de las condiciones de trabajo y de vida, de las formas de desarrollo económico y social necesarias para garantizar el progreso presente y futuro.

La independencia de Catalunya debilitaría gravemente la cohesión y la fuerza de la clase trabajadora en un momento histórico decisivo, con los desafíos de fondo de cómo revertir y superar los impactos brutales de la crisis, de las reformas laborales, de la desigualdad social cada vez más aguda, de la hegemonía de un capitalismo improductivo y especulativo, de la amenaza estructural sobre el Estado de Bienestar. Crearía una situación en Catalunya que podría comprometer la integración social actual, conseguida a lo largo de muchos años y de muchas luchas desarrolladas conjuntamente y podría crear graves problemas a la relación de Catalunya con el resto de España.

Comprometería también el desafío de culminar el proyecto histórico de Unión Europea con la Europa Social, Solidaria y Federal, de enfrentar los retos formidables de los procesos en curso de robotización y digitalización con garantías de éxito para el Trabajo y la Cohesión Social. Debilitaría la lucha necesaria para reconducir el debate y la acción sindical y sociopolítica al terreno de los problemas reales y apremiantes para millones de ciudadanos y ciudadanas especialmente golpeados por la crisis y por la gestión de la misma por los sectores políticos y sociales dominantes: el desempleo, la precariedad y los salarios de pobreza, la corrupción y la evasión fiscal, el deterioro de servicios y bienes sociales imprescindibles como la vivienda, la educación, la sanidad, la dependencia, la crisis alimentaria y energética, … Sólo planteando la respuesta a esta problemática desde los intereses y reivindicaciones de la clase trabajadora podremos abordar adecuadamente el necesario proyecto de futuro español de convivencia.

Este pronunciamiento lo hacemos profundamente convencidos de los estrechos lazos de clase trabajadora de Catalunya con la del conjunto de España, lazos que resultan tanto de la propia composición de la primera, con migraciones desde el conjunto del Estado, como de la historia común en la que, por remitirnos sólo al último siglo, hemos luchado juntos en defensa de la República frente al golpe fascista del 18 de julio de 1936, por las libertades contra la dictadura franquista, por la construcción de la democracia y la dignidad del trabajo en fábricas, talleres y oficinas, en la industria, los servicios y el campo.
La identidad de clase así construida frente a la política de la derecha española aliada con la derecha nacionalista catalana, nos posibilita y exige hacer frente a proyectos identitarios de división. Sabemos, además, porque lo hemos experimentado demasiadas veces, cómo la división nos debilita y preside nuestras derrotas de clase.

Estamos convencidos de que es preciso salir de la actual confusión mediante un procedimiento con plenas garantías democráticas que supere el actual bloqueo y permita actualizar nuestro ordenamiento jurídico acometiendo reformas estructurales, territoriales y de distribución de competencias que satisfagan las aspiraciones y deseos legítimos de la ciudadanía. Y al mismo tiempo y con ello proseguir juntos las próximas batallas por un proyecto común de progreso de todos los ciudadanos españoles, integradas en la más global por una Europa y un mundo sostenibles. Es éste un escenario en el que la fragmentación de España sólo nos debilitaría. Consideramos que es necesario un efectivo proceso democrático de participación también en la negociación de las consecuencias sociales, políticas y eventualmente legislativas de su resultado, evitando toda tentación de unilateralidad. Una negociación en la que consideramos necesario que se exprese de nuevo la unidad y solidaridad de la clase trabajadora del conjunto de España.

Sabemos que hay diversidad de ideas acerca de cómo intervenir en ese proceso democrático: unos, defendiendo la consulta; otros por otros medios, también constitucionales. En todo caso, ahora lo fundamental es la unidad en esa diversidad en torno a nuestro común rechazo de la independencia y del 1-O.
Por todo ello nuestro pronunciamiento para desbloquear la crisis política provocada en Catalunya va acompañado de la convicción de que hay que volver a situar, en el eje de la acción social y política, propuestas de acción colectiva para acabar con políticas que amparan la corrupción en Catalunya y en toda España, para la profundización de los derechos civiles, para la dignidad del trabajo, y, en la inmediatez, para que la salida de la crisis sea verdad para toda la ciudadanía. Para avanzar en conquistas sociales y democráticas.

manifest21s